canto.jpg
cantolallluita.jpg
==Vocabulari:==Corser: Cavall / Crinera: Cabellera estufada, especialment de cavall / Blasmo: Parlo desfavorablement contra algú / Arraulit: Acovardit, encongit / Maridat: Casat amb / Filisteu: Persona sense cultura ni delicadesa d'esperit

Comentari:

Significat:

En aquest primer poema del llibre Joan Salvat-Papasseit es defineix a si mateix d'una manera metafòrica.
Als tres primers versos es descriu com el genet d'un cavall de foc que incendia amb els seus mots joves. Amb aquesta imatge vol simbolitzar la força, la velocitat, l'energia jove i ardent, pròpia del seu esperit avantguardista i revolucionari.
Als tres versos següents continua definint la seva poesia com un arma ("el fuet del meu cant") que metafòricament denuncia "els déus", que queden atemorits i convertits en "arraulit bestiari", és a dir la seva paraula és capaç de desmuntar les falsedats, les creences, els falsos ídols.
Al penúltim vers hi ha un canvi de tema. El poeta se'ns presenta "maridat" (casat) amb la lluna. La lluna aquí és símbol de la delicadesa, el misteri, allò ocult i ens suggereix una altra cara del poeta: la seva part més sensible, misteriosa o profunda.
A l'ultim vers manifesta que deixarà de banda aquesta part més íntima ("no dormo amb Ella") mentre hi hagi necessitat de combatre la ignorància del poder. "si el filisteu governa els meus domenys".

Tema:

Aquest poema intenta definir l'actitud vital i literària de l'autor. Ens ve a dir que la seva prioritat és la lluita, d'aquí el títol. "canto la lluita", però sense deixar de banda la seva part sensible o misteriosa (La lluna).

Estructura:

  • Aquest poema està format per una sola estrofa aparentment sense estructura mètrica regular. Si comptem els versos tal com els talla l'autor el resultat seria de 8 versos amb predomini del vers hexasíl·lab:: 6, 6, 12 (6+6), 6, 6, 7, 6, 16 (6+10).De tota manera, el primer i el segon vers es podrien considerar com un sol vers alexandrí amb cesura, representada pel tall en forma d'escala tan típic de Savat-Papasseit. El quart i el cinquè es podrien considerar també com un sol alexandrí per la mateixa raó. Per tant l'estructura mètrica també podria ser descrita com: 12 (6+6), 12 (6+6), 12 (6+6), 7, 6, 16 (6+10). Per tant darrera l'aparent irregularitat hi ha un ritme subjacent.
  • Pel que fa al contingut cal dir que en aquesta única estrofa hi ha una primera part (el sis primers versos) on es parla en un to exaltat de la lluita i una segona part formada pels dos últims versos, on es mostra una altra part seva centrada al voltant del símbol de la lluna i que suposa un contrast amb el to i el tema dels primers versos. Aquesta dualitat personal s'explicita a l'últim vers. "No dormo amb Ella si el filisteu governa els meus domenys."

Recursos expressius:

El principal recurs expressiu és l'ús d'unes imatges poètiques amb valor símbòlic: El cavall, i el foc que representen la força, la lluita l'aspecte solar-masculí de la seva personalitat. Observem les connotacions de passió, velocitat, i fins i tot agressivitat que es reuneixen al voltant d'aquest símbol: corser, crinera de flames, incendiari, blasmo, vol, fuet.
Per una altra banda La lluna que s'utilitza com a símbol del component misteriós i sensible de la seva vida, l'aspecte lunar-femení amb el qual ell està unit ("he maridat la lluna").
A més d'aquests símbols centrals hi trobem una utilització no convencional de la mètrica, amb una distribució visual inusual dels versos cesurats i un metre irregular i volgudament desordenat, tal com correspon a la seva estètica avantguardista.

Conclusió:

En aquest breu poema inicial Salvat-Papasseit sembla fer una declaració d'intencions. Amb una estètica avantguardista se'ns presenten els dos pols que impulsen la seva poesia: la lluita, la rebel·lia, l'impuls revolucionari d'una banda i el misteri i la bellesa de la vida per una altra.
Vicenç Martínez