external image renoirs_girl_reading.jpg
encaraeltram2.JPG



Vocabulari

esguard: mirada, ullada
irisar: fer dels colors de l'arc iris
cobejar: desitjat
tafetà: tela molt fina, llisa i lluent

Comentari:


Significat:
En aquest poema es pot veure reflexada una barreja entre la innovació, en el fet de que l'acció transcurreixi en un tramvia, i a la vegada un fet molt senzill i en part involuntari, com és el fet de l'atracció d'un home cap a una dona.
En la primera estrofa et vol fer sentir la sensació de que la dona és el centre d'atenció de tota la gent que l'envolta, inclós el narrador. Ademés de la aparent bellesa de la jove que es podrà veure més endavant, aquesta causa una sensació de misteri i intriga que es manté perfectament durant tot el poema i que finalment et deixa per resoldre. Ho aconsegueix utilitzant la desconeixença dels ulls d'ella.
La següent estrofa et fa imaginar-te una visió molt sensual de la dona on té les cames creuades i se li pot veure un tros de les mitges. avui en dia el fet de veure un tros de mitja a una dona potser no sembla un gran senyal de sensualitat però en els anys 20 això podia resultar molt exitant.
Durant la tercera estrofa podem apreciar uns contrastos de colors entre la pell clara de la jove i el seu mocador de tafetà vermell. Amb això aconsegueix continuar amb la sensualitat de l'estrofa anterior barrejant el color clar de la puresa de la jove amb el vermell que representa la passió que sent el noi en aquell moment. L'autor, aconsegueix barrejar aquestes dos sensacions mesclant els colors significatius d'aquests, es a dir, cita que la mà clara fa rosa el tafetà vermell.
En l'última estrofa el noi demostra una clara indecisió sobre si intentar desvelar el misteri dels ulls de la noia o marxar i deixar-ho còrrer. Finalment decideix oblidar-se'n del fet i baixar del tramvia amb una seguretat però a l'hora posant-se a prova ja que la noia l'ha deixat captivat.
Aquest fet de que el noi no es quedi per descobrir els famosos ulls fa que al lector li deixi un regust de misteri i aixi poder deixar lliure a l'imaginació pensant en com seràn els ulls de la jove.

Tema:
Aquest poema tracta sobre l'atracció d'un noi per una jove de mirada desconeguda que esta llegint un llibre en el mateix tramvia on està ell.

Estructura:
  • Aquest poema està format per 4 estrofes i té una mètrica força irregular.De la manera que ha comptat els versos l'autor ens sortirien uns 15 versos majoritariament formats per versos hexasíl·labs i alexandrins amb cesures: 10, 4, 6, 12(6+6), 6, 6, 6, 6, 6, 6, 12(6+6), 12(6+6), 6, 12(6+6), 6. El poema d'encara el tram té una rima completament asonant i es molt ric en rimes ja que en té sis diferents. L'esquema de les rimes del poema seria el següent: A, a, b, C, c, d, a, c, d, e, F, E, f, C, b. En aquest poema es barreja art major amb menor. No té la mateixa quantitat de versos per estrofa i va decreixent mínimament ja que la primera estrofa comença tenint cinc versos i l'última només en té dos.
  • Aquest poema és podria dividir entre les cuatre estrofes. La primera conté atracció i atenció el noi cap a la jove, la segona sensualitat, la tercera el contacte entre els colrs de la puresa i la passió i l'última el dubte de resoldre l'intriga o deixarla anar.

Recursos expressius:
Durant tot el poema hi ha un persistent recurs expressiu que es el fet d'utilitzar els ulls, ja misteriosos de per si sols, com a creador del misteri del poema. De fet, més que utilitzar els ulls, s'hauria de dir l'ús de l'absència d'aquests,ja que aquest és el fet que encurioseix al lector obligant-nos a imaginar el aspecte d'ells sense poder tenir la certesa de que ens els imaginem com realment serien. Si ens obliguen a imaginar-nos els no és per cap altre raó sinó perquè al final no els desvelen i et deixen amb aquesta necessitat de saber-los. Realment es un recurs molt ben utilitzat.

Conclusió:
Amb aquest poema J. Salvat-Papasseit ens vol fer arribar el misteri d'una cosa tan natural com una mirada, en un ambient d'innovació com és el tramvia. Aquesta mescla reflexa molt bé el missatge que l'autor vol enviar en tot aquest llibre ple de poesies anomenat l'Irradiador del port i les gavines.


Alba Camarillo i Maria Almendral