Esgarip

miedo.jpg
Dia 13. Dimarts.
El sol és post i dansa el rat-penat...
Si la lluna ha sortit amb una rojor estranya,
a dalt dels campanars
es òlibes fan feina.
I la vella més vella del poble, la novena
d'un ungüent malefici.

Llampega i s´ou un tro en el cel ple d'estrelles:
que en aquesta hora esquerpa algú donava mal.

Les aranyes no dormen si la núvia escombrava
enllà de mitjanit.
I la núvia ha escombrat.

El gat ros ha baixat a la masia en runes, -
I ha tornat, però, cec:
CAR S'HAVIA EMPASSADES DUES CUQUES DE LLUM.

Vocabulari:


Ungüent:Cosa que suavitza i atreu l'ànim o la voluntat
Esquerpa: Dolenta.

Significat:


El poema esgarip és un poema en el que Papasseit ens vol transmetre simplement una sensació, una sensació dificil d´explicar, la sensació que es sent al experimentar por. Parla d´un dia 13, dimarts, en teoria el dia de la mala sort, apareixen rats penats, és de nit, hia han òlibes, diu que llampega i hi ha trons,és a dir, apareixen una série de paraules i imatges que ens fan venir una sensació dolenta al cos, un esgarip, ens intenta explicar la manera amb la que ell sent la por.És un poema molt inquietant .

Tema:


El tema del poema Esgarip és clarament la por.

Estructura:


En primer lloc troben la introducció que va des del principi fins a malefici, on explica l´espai temporal del poema i l´espai físic.
En segon lloc trobem el nus del poema en el que l´autor ens explica que trona i ens intenta donar més sensació de por, amb aranyes,aquí apareix la figura d´una núvia escombrant.
En tercer lloc i últim trobem el desenllaç, que no s´entén molt bé, és un final una mica escàs de sentit.Va des del gat fins al final.

Recursos expressius:


En aquest poema podem trobar abundancia en el sentit dels recursos literaris, ja que trobem bastants. Com per exemple la repeticio de sons en la introducció i el nus, repetició de la s i de la t. també trobem l´aparició de frases inconexes que no s´uneixen. Així com el caligrama.Trobem repetició de paraules com per exemple en el cas de la paraula vella.I trobem moltes paraules de connotació negativa pero assegurar una sensació de por en el lector.

Conclusió:


Podríem concluir dient que és un poema molt inquietant, en el que ens fa viure una sensació només llegint, encara que té un final una mica extrany que no hem entés gaire bé.És un poema amb moltes paraules de connotació negativa i bastant pesimista. És la manera de veure la por segons l´autor, Papasseit.

Natalia Aguilera Canet