L'irradiador del port i les gavines


L'irradiador del port i les gavines és un llibre de poesia publicat l'any 1921, sintetitza la trajectòria poètica de Salvat-Papasseit, entre la avanguarda i la tradicció. El millor de la seva poesia ofereix aquesta fidelitat al món de veïnat obrer on va crèixer l'autor.
El tema bàsic és el maquinisme i a més un realisme intimista. Usa un to agressiu una mica més conformista que la seva anterior obra "Poemes en ondes hertzianes" de l'any 1919, i clarament més realista. Fa servir per primera vegada l'estrofa japonesa "Haikai" posant-la, a vegades, dins d'un cal.ligrama, també introdueix un tema nou; l'amor.
Els mots en llibertat l'experimentalisme gràfic dels cal.ligrames i la ruptura formal fan costat a textos d'arquitectura regida per un disseny rigorós, per l'ús de la mètrica i per la presencia de la rima. El ventall temàtic del llibre també es fa ressò de l'ambigüitat de plantejaments: el cant de la revolta, l'enlluernament per la modernitat, l'amor, la problemàtica del treball, l'optimisme vital, el cant de la festa i els costums.
El resultat és el testimoni d'una poètica original, una veu personal a cavall entre les propostes de ruptura de l'avanguarda i el lirisme més deporat del cançoner tradicional.
Va ser un llibre molt reconegut del qual es van fer algunes traduccions al castellà com Tot l'enyor de demà per Toda la añoranza de mañana


external image irradiador.jpg

Obres poètiques de Papasseit


La seva obra poètica la integren sis títols:
Poemes en ondes hertzianes (1919), il·lustrat per Rafael Barradas i Joaquim Torres-Garcia, que expressa la descoberta futurista i la recerca d’una poètica personal;
L’irradiador del port i les gavines (1921), continuador de l’anterior però on s’aprofundeixen les troballes del futurisme;
Les conspiracions (1922), llibre que conté vuit poemes d’inspiració nacionalista escrits durant la seva estada al sanatori de La Fuenfría (Cercedilla),
La gesta dels estels: mostra de poemes (1922), on inicià un procés de mitificació de la realitat quotidiana a través de l’elegia i l’enyor,
El poema de la rosa als llavis (1923), poema unitari de tema amorós, i, finalment,
Óssa Menor: fi dels poemes d’avantguarda (1925), amb dibuixos de Josep Obiols, aparegut pòstumament i on el poeta abandona el fet quotidià per endinsar-se en l’angoixa i la proximitat de la mort.

Bibliografia
La gran enciclopèdia catalana, volum 13.

www.google.com

www.wikipedia.org

www.yahoo.com

www.edu365.com

Colette Nina i Ariadna Vila