Nadal


A Emili Badiella
375.jpg

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.

Aixi el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza

i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.

Els de casa a la cuina prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena

i els recullen les plomes i ja enyoren demà.


Demà posats a la taula oblidarem els pobres

- i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora dels postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.


Vocabulari:

Esguardo: Mirar; dirigir la vista.
Nat: del verb nèixer.

Comentari:

Significat:

En aquest poema Joan Salvat-Papasseit fa una petita descripció, de manera poetica, de lo que era el Nadal a principis de segle XX.
Aquest Nadal acostumbrava a ser molt més pobre, familiar y fred del que es ara, ja que molts joves actualment surten de casa de nit en aquestes dates, ara l'economia es més abundant i ara mateix poques families utilitzen el braser per escalfar-se.
També descriu la imatge, la visió adient, al qual planteja en la primera estrofa que ve a descriure com era el Nadal al carrer mitjançant una especie de finestra inexistent.
En la segona estrofa descriu la escena de la familia a la cuina, tota la gent que es situa a prop del braser ja que la nit es freda i el tipic gall que es mata al Nadal per ser menjat entre tota la familia.
I la tercera descriu una simbologia teo-tradicional del neixement del fill de Déu, Jesús, que que provoca un neguit una nostalgia dirigida cap a la gent menys afortunada, però, no indicant tant la religió com tema important, sinó, tot lo contrari fent importancia de la gent que no podrà tindre el gall per menjar-s'el en aquell Nadal.

Tema:

En aquest poema el tema és la visió del autor en vers a en el que s'ha transformat la tradicional festa religiosa del neixement de Jesucrist, en lo que es en aquells temps i actualment una festa més familiar que religiosa.

Estructura:

  • El poema es format per 3 estrofas de 4 versos amb una metrica regular i rima asonant.Al comptar els versos dona una metrica completament regular ja que tots els versos son versos Alexandrins de 12silabas(6+6), encara que alguns tallats per llargues pauses. La rima asonant i quedaria situada en ordre de vers d'aquesta forma: A,B,A,B,C,B,C,B,D,B,D,B.
  • També aquesta divisió de estrofas fa resultat a diferents estructuras visionals. La primera parla de l'escena de Nadal fora de llar, la segona de la tipica escena del desplomall del gall i per finalitzar l'escena completament nadalenca de la taula parada amb el gall farcit en el mitg de la taula i tota la familia al voltant.

Recursos expressius:

El major recurs expressiu d'aquest poema es l'utilització de mots totalment nadalencs com la simbomba, el fred, la nit, la gent cantant suposadament nadales, el braser que era l'unica forma de escalfar-se e, gall farcit, la imatge de tota la familia a la taula sopant, i per suposat la imatge del nen Jesucrist.
Es evident que sense utilitzar mots nadalencs hagués sigut difícil expresar una imatge nadalenca ja que expresar una imatge es complicat però, més encara, una imatge que simbolitza un sentiment d'unió.

Conclusió:

En aquest poema l'autor a volgut fer una imatge especifica i detallada de la tipica escena nadalenca(inici s.XX). Amb tres estrofes intenta fer una visualització de tres imatges concretes com son el nadal al carrer, a la cuina, i a taula, amb les que intenta escenificar el to familiar d'aquestes festes.

Sergi Boqué i Miguel Blázquez