Pantalons llargs:



external image cochejuguete64.jpg
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! osque! osque! corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia

Tant si és bella com no - cavallet tot pintat,
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.

Vocabulari:


- Fat: Destí prefixat, ineludible.
- Esment: Cura, atenció
- Osque (osca): Crit amb que els carreters fan apressar el pas a les bèsties o les fan tombar
cap a esquerra o dreta.


Comentari

Significat:
Durant aquest poema trobem un clar sentiment d'enyorança al passat.
Les dues primeres estrofes de quatre versos, els quals usen la retrospectiva en el pas del temps, recordant-se de les joguines que més van marcar la seva infància (" Cavallet de cartró de mig pam").
Les dues estrofes següents, el poeta torna a la realitat afrontant el pas del temps i considerant el pes dels seus anys (" si ara jugués a córrer, què diria la gent...").
Els dos últims versos ens proporcionen una sensació de resignació, ja que crèixer està dins del cicle de la vida ("Cavallet tot pintat, campaneta daurda- i que us deixi al terrat").
Tema:
Aquest poema intenta reflectir l'enyorança de Papasseit respecte a la seva infància.Però tot i això, afrontant la realitat al final del poema.
Estructura:
Aquest poema és especialment regular pel que fa a l'estil de Papasseit.
Es compon per 4 estrofes de les quals, les 3 primeres són de 4 versos i l'última, amb aire de resum, de 2 versos.
Pel que fa a la mètrica, trobem versos hexasíl.labs(6+6=12) i alexandrins (7+7=14). Amb una rima molt regular, rima apariada excepte la última estrofa que és un apariat.
Recursos expressius:
El recurs expressiu que es veu més a la vista és el de les imatges del passat,com manera per recordad, usant les joguines com a reflex. Aquest reflex, ens proporciona enyorança, i una certa nostalgia en què els records tenen tot el poder.
Conclusió:
En aquest poema, Papasseit sembla sentir-se molt lluny de la joventut i de l'infància.Amb un toc d'esperança al final, demostrant-se a ell mateix que això s'anomena crèixer.

Enllaç imatge

Loredana Rando i Anna Martí.