Posta



external image sitges.jpg
Del vaixell de les veles de zèfir
l'irradiador de proa
ha xuclada la sang del sol
morent al mar.

Rovell d'ou destriat en galledes de fusta.

Sitges s'aquieta en verd
i en blau
i en blanc
I la terra s'enporpra en la costa granada.

Del vaixell de les veles de zèfir ara arriba una veu:
- Mariner mariner
si pren vol la gavina
allunya't del rocam
que el vaixell de les veles de zèfir
bell corsari
se'n va.

Carregat a coberta del reflex de la lluna.


Vocabulari:

- Zèfir: Vent
- Morent: Moribund
- Rocam: Conjunt de roques


Comentari:


Significat:
Aquest poema és de carácter avantguardista "amb escales" en les seves estrofes. El poema comença parlant del sol, com a imatge del dia. Dóna la sensació que ens descriu un quadre pels color que anomena ("la sang del sol") ("rovell d'ou destriat en galledes de fusta"). Després fa una descripció dels colors propis de la vil.la marinera de Sitges ("Sitges s'aquieta en verd i en blau i en blanc"). Finalment, l'última sensació de colors és quan diu ("I la terra s'emporpra en la costa granada") on ens apareix la imatge de la vora del mar amb el reflex de l'aigua, els quals acaben formant un color lilós accentuat. El poema acaba amb la màgia de quan la lluna i el sol es troben (" carregat a coberta del reflex de la lluna"). Així acaba el poema com comença la nit.

Tema:

Aquest poema ens intenta fer volar la nostra imaginació amb la sensació de veure la pintura tal i com ens la descriu i sentir la sensació màgica d'aquell moment del dia.

Estructura:

Aquest poema està format bàsicament per tres estrofes molt irregulars, les quals no hi podem distingir una rima regular o iiregular, en definitiva no hi ha rima. Considerem que hi ha una rima, però és fonètica, és a dir, al recitar el poema gràcies a la seva musicalitat , el poema adquireix un ritme. Al cinqué vers trobem una clara enumeració descriptiva (" Sitges s'aquieta en verd i en blau i en blanc") que ens proporciona una visió clara del que Sitges proporciona a Papasseit. A partir del seté vers trobem una espècie de diàleg encapçelat pel signe comú d'una conversació escrita ("-Mariner mariner..."). L'últim vers anuncia el final del dia i el començamen de la nit i per això té aire de conclusió ("Carregat a coberta del reflex de la lluna")

Recursos expressius:

Com a recurs principal trobem una clara intenció de descriure un moment del dia especial pel poeta.Això ho aconsegueix descrivint-ho tot amb molts colors intensos nascuts de la propia natura. Un recurs per descriure el pas del temps, és a dir, el pas del dia, comença el poema anomenant al sol i acaba nombran a la lluna com a element misteriós de la nit. Per donar més cos i personalitat al poema introdueix un diàleg enmig del poema per donar-li vida.

Conclusió:

En aquest poema de Joan Salvat-Papasseit ens fa una descripció d'un moment màgic pel poeta, per a ell és la posta del sol i l'arribada de la nit.Descrivint-ho a través de colors i sensacions . Papasseit considera que són específics d'aquest quadre que ens intenta narrar en aquest especial poema.

Enllaç imatge

Loredana Rando i Anna Martí.