Salvat Papasseit

Biografia

joansalvat.jpgJoan Salvat-Papasseit va néixer el 16 de maig de 1894 a Barcelona i va morir el 1924.Es conegut com a poeta, va escriure varios articles, manifestos i altres proses de caire polític i social.De l'avantguarda històrica a Catalunya és un dels més significatius.
Es va inspira en l'anarquisme i va comença una defensa de la classe obrera.
Alguns dels seus articles van ser reunits a Glosas de un socialista (1916). En aquell període tenia preferència la llengua castellana i s'aboca a la crítica politicosocial.Humo de fábrica (1918) hi ha un pròleg de l'escriptor Àngel Samblancat.
El seu pare era fogoner d'un vaixell, en un accident en alta mar va morir.Quan Salvat-Papasseit tenia 7 anys va passar a viure a l'Asilo Naval Espanyol, que estava instal·lada a la coberta "Mazarredo", més tard el van acollí a la coberta "Consuelo"i després a la de "Tornado",totes estaven en el port de Barcelona.
Quan tenia 12 anys és va incorporar a l'Església i va comença a créixer el seu idealisme.Un any salvatpapasseit_vert.gifmés tard, va entar d'aprenent en una adrogueria i després en un taller d'escultura religiosa.
Volia apendre l'ofici però va tenir que fer les tasques rutinàries al taller.En les estones que tenia lliure escrivia pensaments de significat polític. Les ganes que tenia de conèixer l'ofici el va animar a fer unes classes d'escultura a la Llotja.
El 1911 va anar a la parada de llibres vells del llibreter Emili Eroles que tenia en el mercat de Santa Madrona. Es va reunir amb el bibliògraf Anoni Palau i Joan Alavedraen per parla.També es trobava sovint a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i van constituïr el primer nucli constetari anomenat " Grup Antiflamenquista Procultura" en la línia de l'activisme pamfletari i revolucionari.
El 1914 s'associa a les Joventuts Socialistes i col·labora a "Justicia Social"de Reus; fa els locals bohemis; entra en la redacció de la revista Los Miserables, pren el pseudònim "Gorkiano".
L'any 1915 i 1916 treballa durant mig any de vigilant nocturn al port.
El març de 1916, com a conseqüència de l'article "Un pueblo,Portugal"aparegut a Los Miserables,va ser condemnat a dos mesos i un dia a la presó.Després va seguir col·laborant en revistes d'aquest estil com Sabadell Federal i va comença en castellà "Glosas de un socialista" i va comença a escriure poemes en català. Emili Eroles i Joan Alavedra li van presentar Salvat a l'Eugeni d'Ors,amb el qual compartia l'adversió pública contra la guerra mundial.
Eugeni d'Ors li presenta Santiago Segura a Salvat, que era el propietari de les Galeries Laietanes, on Salvat va entrar a treballar com a encarregat de la secció de llibreria,li va proporciona una estabilitat econòmica.
Va coneixa a Torres-Garcia que era pintor i teòric i a l'artista uruguaià Rafael Barradas, que el van introduir en el món de les avantguardes:futurisme i vibracionisme.
L'any 1917 va apareixa el primer número de la revista de títol ibsenià Un enemic del Poble Fulla de subversió espiritual.
Tindra un espai propi per que pugui difondre les seves idees i aprofitarà per publicar uns aforismes titulats"Mots- propis".
Va publica el seu primer poema Columna vertebral:sageta de foc i ideològicament es va decanta cap el que va anomenà "Divina Acràcia", és a dir que comença a canviar del pensament polític.
El 1918 es va casà amb Carmen Eleuterio.Els anys anteriors al seu matrimoni , Salvat va queda infuït per les idees anarquistes i socialistes, que estaven signades per Gorki i Nietzsche. Amb un amic que és deia Joan Alavedra,va assistí a les calsses que Jordi Rubió ofereix als Estudis Universitaris Catalans.Coneix a Daniel Cardona, dirigent carismàtic de l'independentisme radical i s'introdueix en els cercles nacionalistes.
En aquest període col·labora en publicacions de significat anarquista i revolucionari.
Va edita l'únic número de la revista Arc-Voltaic.
L'estiu d'aquest any, a conseqüència d'una grip, va comença a manifestar-se a Salvat una tuberculosi, que després de 6 anys el va porta a la mort. Santiago Segura li va oferir una casa a Sitges. on es va establir amb la seva dona acabats de casar. Més tard va fer una cura de repòs en una masia de Matadepera.
L'any 1919 ve neixa Salomé, la seva primera filla.Això el va animar a escriure les proses infantils Els nens de la meva escala, editades a la revista "La Mainada"(1921).
Es va fer càrrec de la secció de llibreria de les Galeries Laietanes amb la protecció de Santiago Segura. Després va ser batejada com a Llibreria Nacional Catalana,l'escriptor amb el seu germà Miquel la va convertir en un focus avantguardista, sobretot a partir de l'estada que va fer a París.
Enceta un nou període com a llibreter i editor. Va publica el seu primer llibre: Poemes en ondes hertzianes(1919), on es veu la fascinació que van exerir en ell autors com Marinetti, els futuristes italians i Apollinaire.
L'any 1920 va fer una curta estada a París, va influí en el libre L'irradiador del port les gavines. Va col·labora freqüentment en la pàgina de lletres El dia de Terrassa.
L'any 1921 va edita la revista Proa,només van sortir dos números i va col·labora a La Publicidad.Va publica el seu segon llibre de poemes L'irriadador del port i les gavines.
Al desembre d'aquell mateix any és internat al sanatori de La Fuenfría, a Cercedilla,Madrid, on va escriurà els poemes plens d'exaltació nostàlgica de Catalunya. Les conspiracions(1922).Aquell mateix any va neixa la seva segona filla Núria.Però la malaltia va anar avançant i Salvat- Papasseit va comença un pelegrinatge per diferents sanatoris d'Andorra i la Catalunya Nord.
De salut molt febleva tenir que fer varias estades als sanatoris de Les Escaldes, Amélie-les-Bains i el Vernet cosa que va influí decissivament en la seva obra.
V publicar un fragment més de Els nens de la meva escala, va prologar La batalla, del seu amic Daniel Cardona, i va ser antologat per Tomàs Garcés a Els poetes d'Ara, amb pròleg de Junoy.
El febre de 1924, va morir la seva filla Núria; la tuberculosi pulmonar de Slavat-Papasseit va entra en una fase crítica i el visiten els seus amics pintors i escriptors, a alguns els hi va mostra poemes inèditsque gurdava sota el coixí.
Un Enemic del Poble (1917-1919),lligada als postulats regeneracionistes durant un primer moment i que evolucionà cap al futurisme el segon, Arc-Voltaïc (1918) model avantguardista per excel·lència.
El seu primer poema va apareixer juntament amb els textos programàtics Sóc jo que parlo als joves (1919), Concepte de poeta (1919) i el manifest Contra els poetes amb minúscula: primer manifest català futurista (1920).
Era un dels pocs escriptors avantguardistes catalans que publicava a la castellana Grecia.
Les conspiracions (1922), llibre que té vuit poemes d'inspiració nacionalista, La gesta dels estels: mostra de poemes(1922), on comença un procés de mitificació de la realitat quotidiana a través de l'elegia i l'enyor, El poema de la rosa als llavis (1923), poema unitari de tema amorós, i finalment, Óssa Menor:fi dels poemes d'avantguarda (1925), amb dibuixos de Josep Obiols, aparegut pòstumament i on el poeta abandona el fet quotidià per ficar-se en l'angoixa i la proximitat de la mort.
Va morir el 7 d'agost de 1924, quan tenia 30 anys, a casa seva, al carrer de l'Argenteria, de Barcelona.
La ciutat de Barcelona recorda Joan Salvat-Papasseit amb un monument al Moll de la Fusta, al peu hi ha reproduït el poema Nocturn per a acordió que fa referència a l'època en que l'autor va fer de vigilant nocturn.
La seva poesia ha estat traduïda a varios idiomes. Tant la seva persona com la seva producció han estat objecte de nombrosos números monogràfics a revistes i homenatges.
La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Núria Espert, Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d'altres.

Bibliografia


  • Poesies. Barcelona, Ariel, 1962.
  • Mots propis i altres proses. Barcelona, Ed. 62,1975. A cura de J.M.Sobré.
  • Humo de fábrica. Barcelona, Galba edicions 1977 (La primera ed. és de 1918).
  • Antologia poètica. Barcelona, Barcanova, 1990. A cura de Josep Borrell
  • Avantguardista. manifestos, cal.ligrames i altres poemes. B. Alter Pirene 1994. A càrrec de Ferran Gadea.
  • Nocturn per a acordió. BarcelonaCurial 1975. (Espectacle sobre textos de JSP presentat pel grup Dagoll-Dagom.)
  • Postals a les filles. Barcelona, La Magrana, 1986 i 1994.
  • Epistolari de Joan Salvat-Papasseit.- Barcelona, Ed. 62, 1984, per Amadeu Soberanas.

salvjoan.jpg salvat_irradiador.jpg papasseit.jpg

Cancó per a Joan Salvat-Papasseit (Serrat)

Enllaços

biografia de J.Salvat-Papasseit I
biografia de J.Salvat-Papasseit II
biografia i obra
Video sobre Salvat-Papasseit