Vespreja i neva


Les estrelles xerraires són fetes a tallets

external image navidades-blancas2.jpg

i despreses del cel una a una disperses

besen las parets fosques i s'estenen a terra

sempre ram de les portes

per guarir-se del fred.

El meu carrer és estret

sense cap arc voltaic bola de neu encesa

i les velles rondinen tots els canvis de temps.

El mateix l'adroguer:

-Quanta fècula es perd!

Darrera dels meus vidres sento els Reis que s'acosten.

Ara el cel s'enrogia de venjança i de amor:

pensava en las sabates que embrutaran l'alfombra.


Vocabulari:


Adroguer: Confiter, venedor de coses dolces.

Voltaic: Pertanyent o relatiu a l'electricitat dinàmica; cast. voltaico. Arc voltaic: fenomen lluminós produït quan un corrent elèctric intens s'estableix entre dos electrodes situats dins un gas. La polsina feia amb la llum dels arcs voltaics una fina opacitat d'ambre.

Fècula: Midó que contenen certs vegetals, com el blat, la patata, etc., i que se n'extreu per agitació amb aigua i deposició.


COMENTARI

Significat:

En aquest poema Joan Salvat-Papasseit fa una petita descripció, de manera poetica, de lo que era l'hivern a les ciutats.
Surt mencionade les llums que abans eren anomenades, arcs voltaics on fa la metafora amb les boels de neu. Les imatges que ens trasmet amb el poema, son molt fosques, amb petitas llums.
Descriu el carrer on fa fred, i les velles rondinen "pegadas" a les parets dels estrets carrerons que ens fa veure l'autor. Al final del poema l'autor en fa uan referencia a l'ambiente familar, on parla de la vinguda del reis a sa casa i on fa una imatge del vespre que es la del cel roig.

Estructura:
Aquest poema esta estructurat en 3 estrofes de: 1ª 14, 12, 14, 7 i 7. 2ª 7, 7, 14, 14, 7 i 7. 3ª 14, 12, 14. No hi predomina ninguna clase de vers, ja que hi son 6 de 7 silabes, y 7 alexandrins.

Tema:
Amb aquest poema l'autor intenta descriure un paisatge d'hivern, en una ciutat. Tambe ens fa pensar en Nadal, ya uqe la final cita al reis.

Recursos expresius:
El major recurs expressiu d'aquest poema es l'utilització de mots totalment d'hivern com el fred, la nit, la neu... Utiliza molt paraulas que tinguin que veure amb la foscor dels carrers y la llum del vespre.

Conclusio:
Amb aquest poema l'autor ens vol donar una imatge del que seria un vespre a la seva epoca, molt mes fosc i huma que ara. Amb les 3 estrofes ens dona l'imatge de la nevada a la nit, la vida durant el dia al carrer amb les velles y l'adroguer i amb el fina ldel dia on tothom torna a casa mentre el cel s'enrogia.

Miguel Blázquez i Sergi Boqué