Vibracions

El gra sagnós de magrana

al teu llavi.

Oh, el mossec de la meva besada!

images.jpg

Dolça recança:

l'ànima del Poeta

el teu ventall.

Quin vent que fa,

quina pluja més fina!

-El tram llampega.

external image applet-wd.jpg

Acota el cap endins la porxada de verd,

als tarongers florits, la promesa-donzella:

una alosa destria la blancor dins el verd.

Dins de la nit

alegria en la casa.

Tot és la por.

Cada mot de l'esposa, una rosa

tota balba de flames:

la sardana-cinyell de l'esposa.

Taronger5.JPG

La pluja rosega el vidre

glaçat...

Quantes molles s'hi deixa!

Aquesta flor,

del teu pit el meu llavi.

flor en el llibre.

¿Què són fets els estels-oronells

despenjats cada dia?

En els ulls de les verges, estels.

Luna-Venus12-04-2005large.jpg

Volves de zèfir

sonorants ones verdes:

la Primavera.

A aquella estrella nua tan a prop de la lluna

li servo un gran amor

car volia escapar-se i la vigilen molt.

Ara el cel és tot blau dins el matí.

Només un petit núvol blanc-molt blanc:

una verge s'ha deixat el coixí.

Bru mariner d'amor

de peu dret a la proa:

quina noia no el vol!

Mocadoret al coll,

vermellet, de les festes.

Les sagetes al cor.




Vocabulari:

Recança: Sentiment de tristesa per allò que es fa o es deixa de fer, o pel que s'ha fet o deixat de fer.
Porxada: Espai cobert, limitat lateralment per columnes i sense porta, i adossat per l'altre costat a un mur o façana.
Alosa: Ocell de la família de les alàudides: Alauda arvensis.
Zèfir: Vent suau de ponent.

Comentari:

Significat

En Salvat-Papasseit en aquest poema tan diferent respecte els altres a fet una importació d'un poema típic del japó anomenat haiku.
Aquest haiku son poemes de 3 versos de 5,7,5 silabas on no hi ha rima. L'autor fa una catalanització d'aquest haiku amb tocs propis que el fan extrany,extravagant i inusual. En aquest poema les estrofes no tenen concordancia entre elles. Lo que va importar també aquest autor del haiku japonés va ser el simptome de sensació que produeix cada estrofa i que fa imaginar una imatge poetica encara que no exiteixi rima alguna. Salvat-Papasseit amb el adstrat del poema català i occidental, introdueix alguna rima, en alguna de les estrofes.
I fa també una metricza extravagant i innovadora.

Tema:

Al no tenir concordancia entre les estrofes cada estrofa té un tema diferent encara que tots aquests temes tenen a veure amb el titol "vibracions" que sembla un sinónim de sensació o sentiment en vers la imatge que projecta cada estrofa.

Estructura:

  • Presenta una estructura totalment irregular ja que hi ha estrofes que no rimen gens altres que sí, estrofes amb metrica totalment extranya.
  • Estrofa 1ª: 7,3,10 sil.labas de A,-,A.Rima asonant.
  • Estrofa 2ª: 4,6,4 sil.labas de a,A,a. Rima asonant.
  • Estrofa 3ª: 4,6,4 sil.labas de a,A,a. Rima asonant.
  • Estrofa 4ª: 12,12,12 sil.labas[(6+6)versos alexandrins], de B,-,B. Rima consonant.
  • Estrofa 5ª: 4,6,4 sil.labas, sense rima.
  • Estrofa 6ª: 9,6,9 sil.labas de C,-,C. Rima consonant.
  • Estrofa 7ª: 6,2,6 sil.labas, sense rima.
  • Estrofa 8ª: 4,6,4 sil.labas, sense rima.
  • Estrofa 9ª: 9,6,9 sil.labas de D,-,D. Rima asonant.
  • Estrofa 10ª: 4,6,4 sil.labas, sense rima.
  • Estrofa 11ª: 12,6,12 sil.labas, sense rima.
  • Estrofa 12ª: 10,10,10 sil.labas de E,-,E. Rima consonant.
  • Estrofa 13ª: 6,6,6 sil.labas de f,-,f. Rima asonant.
  • Estrofa 14ª: 6,6,6 sil.labas de g,-,g. Rima asonant.

Recursos expressius:

L'autor al no ser aquest un poema amb concordancia de estrofes, utilitza molts signes de puntuació per fer veure la importancia de el que estan explicant aquests versos. Tambér utilitza mots que fan referencia a una petita,però, caracteristica semblança com per exemple el color de la magrana amb els llavis de la noia de la pimera estrofa.

Conclusió:

Com a conclusió aquest poema simbolitza un repte de Salvat-Papasseit per introduir, com avantguardista que era, una nova forma de poema no coneguda en aquestes terres i fer la seva propia versió, vol innovar i provar coses noves que aquí no eren molt conegudes i a ell li semblaven interessants.

Sergi Boqué i Miguel Blázquez